En aquestes sessions farem un recorregut per aquelles formes de cançó que el temps i el poble han anat decantant com a part del que avui anomenem repertori popular.
Allò que anomenem tradició és, en realitat, el resultat de diferents etapes històriques i sociològiques vinculades a un territori. A Menorca, el camp va ser durant segles el motor de supervivència abans que el mar; d’aquí que les tonades de treball siguin de les primeres músiques conservades. A aquestes s’hi sumen els romanços, vinculats a les serenates i a la transició entre el món rural i els nuclis urbans.
Les primeres músiques destinades al ball i associades a dates assenyalades —com les porquetjades— inclouen el fandango, la jota o el bolero. Més endavant, a les dècades dels 70 i 80, les cançons marineres i les havaneres van passar a formar part essencial del repertori popular.
