Ja de petiteta, com a joc, inicia una pràctica lliure, eclèctica però constant, que acaba convertint-se en el que serà el substrat que la portarà cap a la seva passió: fer música i cançons. La composició sempre ha estat al centre de la seva vida, la seva primera cançó, ‘La Flama’ escrita a Budapest el 2006 es va convertir en una pista del seu primer disc autoproduït, La Ciutat Imaginària (2009). Des de llavors, va gravar tres discos: Mar Endins (Freshsound 2013), en què s’entrellacen els diversos sons del Mediterrani i de la Itàlia nòrdica; Fil de Coure (Microscopi 2015) gravat amb la guitarrista sarda Caterinangela Fadda; i Desirem (Microscopi 2019), en col·laboració amb Miriam Encinas i Aleix Tobias.

Al llarg de la seva trajectòria que la porto a Argentina, Portugal, Itàlia, Polònia, i més, s’ha mogut per on la curiositat l’ha portat i ha begut de diverses fonts, sobretot de la música d’arrel mediterrània, fent especial atenció a l’herència sefardita (de la mà de Rosa Zaragoza) i l’araboandalusí (amb Amine Tilioua), sempre en la recerca de sonoritats diferents i altres formes tant d’aproximar-se a la interpretació com d’abordar la composició.

Antonio Sánchez és percussionista especialista en efectes i paisatges sonors. Ha col·laborat amb infinitat d’artistes: el gran mestre de la darbuka Misirli Ahmet (Turquia), Maria del Mar Bonet, Silvia Pérez Cruz, Miquel Poveda, Xicot, Hossan Ramzi, Erkan Ogur, Ismail Tunçbilek, Levent Yildirim, Brian Dunnin, l’Orquestra Simfònica de Chicago, Mercedes Peó, Gerard Quintana, Lluís Llach, Miquel Bosé, Víctor Manuel i Ana Belén, entre d’altres i va ser membre del grup Coetus.

Entre la seva discografia apareix en enregistraments de Maria del Mar Bonet, Silvia Pérez Cruz, Eliseo Parra, Lidia Pujol, Miquel Gil, Rosa Saragossa, Kepa Junkera (al costat de Glen Vélez, Andy Narel i Marco Suzano), Alfonso Vilallonga, Los Amaya, Anita Zengesa,

Orquestra Simfònica de les Balears, UTROPIC, Coetus, Tactequeté, Perico Sambeat, Misirli Ahmet i Jerry González, entre d’altres.

Carles Dènia (Gandia, 1971) ha sorprès per la seva qualitat expressiva i musical. Procedent del jazz, ha aconseguit renovar les diverses fórmules de la música mediterrània. Va estudiar al Departament de Jazz del Royal Conservatori de l’Haia (Països Baixos) i ha recorregut mig món amb diverses formacions.

Cantant, compositor, guitarrista, arranjador i productor, desplega sense complexos el seu ric univers musical, fruit de les nombroses influències de les que beu (especialment les músiques tradicionals) i de les quals, alhora, es distancia per crear un estil propi i inconfusible.

Els seus discos: “Tan alta com va la lluna”, “El paradís de les paraules” i “L’home insomne” han aconseguit diferents premis com l’Ovidi Montllor de 2009, l’Altaveu-Frontera de 2010, millor disc de l’any 2011 de la Revista Sons i millor disc de l’any i millors arranjaments als premis Ovidi Montllor de 2011, entre d’altres. A més, participa en diversos projectes internacionals de diferent índole amb què recorre escenaris de mig món. Va ser veu solista de Coetus, orquestra de percussió ibèrica. També es dedica activament al cant flamenc i al Cant d’Estil valencià.

Provinent d’una família d’artistes, des de ben petit Angelo Manhenzane va començar a sentir que la música, i especialment la percussió, el cridaven. Des del principi, li van interessar les diferents textures que les percussions podien oferir-li i gràcies a això ha compartit escenari amb artistes com: Silvia Pérez Cruz, Lidia Pujol, Família Doudou N´dyae Rose (Senegal, world music), Inma Ortiz, Eliseo Parra ,Carlos Nuñez, Almassala, Tactequeté, Esclat Gospel Singers & Big Mama, Carles Casas, Marçal Font, Paco Fanes, Raul Rodriguez, Sergi Sirvent, Trio Barril. També ha participat a la pel·lícula de Carlos Saura J: Beyond flamenc que va fer la seva estrena mundial a la 41 edició del Festival de Toronto. Va ser membre de Coetus amb qui ha tocat a diversos festivals de tot el món. Participo en altres projectes com Funtasies, Antonio Sanchez i The drumming society, Hule Frappe, Esmeralda Colette Band i també és membre fundador i director musical de la banda de boogaloo/latinfunk: Electric Gozarela.

Acari Bertran va començar els seus estudis musicals al conservatori de Badalona amb quatre anys de solfeig i violoncel, després dels quals va seguir la seva formació musical de manera autodidacta. Més endavant entra al món de la percussió estudiant a l’escola de música moderna de Badalona amb Ernest Martinez. També va estudiar amb professors com Enildo Rasua, David Dominguez, Sengane N’gome i va seguir els estudis viatjant per diferents països com Brasil i Senegal per aprofundir en els seus ritmes tradicionals.

A part de tocar com a percussionista en diferents formacions flamenques, ha participat en projectes com Luna Cohen grup, Maracatú, N’geweul djarama, Coetus, Utrópic. etc. Ha compartit escenari amb diversos artistes com Eliseo Parra, Silvia Perez Cruz, Lluna Cohen, Kepa Junkera, Carles Dènia, Judit Nedderman, Dodou N’diaye Rose, Carlos Nuñez i més.

Com a docent ha impartit diversos anys classes de percussió per a persones amb diversitat funcional, alhora que diferents cursos de música Brasilera, Flamenca i percussió tradicional de la península Ibèrica.

Ana Rossi és música, cantant i compositora, multiinstrumentista i docent. Va néixer a Rosario, Argentina i el 2000 es va traslladar a Barcelona, on va començar la seva carrera professional i on viu avui dia.

A Barcelona es forma en música moderna al Taller de Músics i a l’Aula de Música moderna del Conservatori del Liceu, a l’Escola de Música de Badalona i sobretot amb professors i mestres particulars, fins avui, constantment i curiosament. Toca guitarra, piano i percussions.

És docent i actualment treballa a Xamfrà (Centre de música i escena del Raval), a l’Escola de música d’Arenys de Munt, Taller de música de Badalona i dóna cursos intensius de tècnica vocal, repertori i cant coral popular a Crisol de Cuerda , Trobada de Música d’arrel, Encuerpa, Wim, entre d’altres.

Ha tingut l´honor de treballar amb músics increïbles i en aquest camí musical s´ha interessat especialment en les músiques d´arrel: des de la MPB, el folklore argentí i llatinoamericà i la música popular de la península Ibèrica o el jazz i les músiques improvisades. Forma part de diverses formacions: UNA (cançons populars per a quartet de corda i veu), Gafieira Miúda (samba i MPB), a duo amb el contrabaixista Juan Pablo Balcázar, Marta Roma, Naiara Armendáriz, etc., i ha estat durant molts anys cantant del grup Coetus. El 2022 ha registrat el seu primer disc de composicions pròpies titulat “Una casa”.

Fran Lucas neix a Granada, on s’enriqueix amb les músiques de la seva terra com el flamenc i la música andalusina. Obté el títol de mestre de música per la Universitat de Granada. Després de tocar en diverses bandes de molt variats estils com a percussionista, viatja a l’Índia des del 2002 per estudiar música clàssica del Nord; el Hindostanic, i música del Sud; el Carnatic, especialitzant-se en el ritme. Estudia tabla a Varanasi amb Pandit Ram Kumar Mishra, i kanjira, morshing i konnakols a Chennai amb Selva Ganesh i Vikku Vinayakram (tots dos components del grup Shakti).

Ha format part de projectes com Calima, grup en què el seu primer àlbum “Blau” va ser nominat als Grammys Llatins 2007 com a millor àlbum flamenc. Ha col·laborat en diferents projectes musicals i amb artistes com Eliseo Parra, Comediants, Carlos Núñez, Silvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Raúl Rodríguez, Carles Dénia o Xisco Feijoo. Ha participat com a músic a la pel·lícula “La Jota” de Carlos Saura i a la gira “Irmandade de les Estrelles” de Carlos Nuñez. És cocreador i productor artístic de la banda de gitanos del Rajasthan, Dil Mastana. Ha tocat a la formació Coetus des de la seva creació on ha explorat els ritmes i músiques tradicionals ibèriques.